Barcelona maçònica

Josep Maria Casas (Barcelona 1947), aparellador i API, després de viatjar per mig món (una cinquantena de països), l’estima per la Història i la Cultura l’ha dut a escriure diversos llibres, entre els quals: La mirada d’un turista: Barcelona, Una passejada per Barcelona, i Descobrint la Barcelona maçònica (Quarentena edicions, 2014).

Barcelona és més que una ciutat: és un univers. Per conèixer Barcelona es necessiten molts viatges, molts passejos, moltes visites. Hi ha una Barcelona a la vista i una Barcelona incògnita. Descobrir-les no només demana temps, interès i atenció: demana traça i intuïció. Ara que Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats més visitades del planeta, s’han multiplicat les guies de la ciutat, les visites guiades. Turistes i viatgers d’arreu del món s’afanyen a apamar la fesomia i l’esperit d’una ciutat que deixa bocabadat.

Ara que som a l’estiu, també nosaltres podem prendre’ns un dia, o més d’un dia, i provar de visitar Barcelona amb ulls de turista; o millor encara: amb ulls de viatger. Tot i que en coneixem força topants, segur que encara queden aspectes de la ciutat per descobrir. Un d’aquests aspectes és una Barcelona que, tot i que no està pas amagada, resta incògnita, ja que cal saber llegir els símbols amb què es presenta. És la Barcelona maçònica, aquesta paraula endimoniada a la qual cal treure no el misteri, que això és el que la fa tan atractiva, sinó el prejudici decimonònic i el pitjor: el franquista. Som o no som al segle XXI?

El llibre de Josep Maria Casas per descobrir la Barcelona maçònica no només és útil quant a descobrir signes maçònics en llocs emblemàtics de la ciutat de Barcelona (alguns de ben sorprenents, per cert), sinó que, com en la pantalla de l’ordinador, obre moltes finestres per saber de què estem parlant quan parlem de maçoneria, juntament a la seva història, a la seva tradició i els avatars que han dut a aquesta escola de progrés personal i, per tant, també de progrés per a la humanitat, fins al dia d’avui.

La confecció d’aquest llibre-guia-crònica té la seva gràcia. Casas proposa almenys tres dies (tal com els va fer ell amb un grup amb el qual el lector aviat ens familiaritza), a distribuir entre caminades per la ciutat i visites a llocs concrets, i tot això introduït amb xerrades prèvies del que cal saber per posar els visitants en antecedents.

En el mapa que planteja Josep Maria Casas hi ha tretze punts d’interès que cal visitar amb els ulls com unes taronges, i amb les orelles atentes a les explicacions, i tot això amanit amb les preguntes que van sorgint dels passejos i de les visites. Naturalment, qui ja hagi llegit el llibre Descobrint la Barcelona maçònica jugarà amb avantatge i mirarà amb uns altres ulls l’extraordinari llegat maçó que tenim a Barcelona, molt més interessant, cal dir, que el de Londres. Les petges maçòniques en monuments, edificis i façanes de la ciutat del Tàmesis no són, ni de bon tros, tan espectaculars. Els nostres artistes i artesans s’hi van lluir d’allò més.

Als qui hagin llegit el llibre de Josep Maria Casas, quan entrin en un dels temples maçònics que es visiten en les rutes per la Barcelona maçònica (a Internet hi ha molta informació), ja no els vindrà de nou la simbologia maçònica que s’hi contempla. Sembla, però, que el més interessant no rau tant en el significat d’aquests símbols (això també es pot trobar en una bona enciclopèdia), sinó el que aquests símbols acaben per fer descobrir dins d’un mateix, de forma semblant que per saber què és el ioga cal fer ioga. Tal com deia Jung, símbols i arquetips són la ciència de l’ànima, i, en tant que universals, es revelen a cadascú segons la seva idiosincràsia. Així, doncs, el misteri de la maçoneria continua. (Post scriptum. A Vilanova tenim un important llegat maçó: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer).

(article publicat al Diari de Vilanova, 17 de juliol de 2015)