dimarts, 20 de gener del 2015

Una flor d'ametller per a tantes tombes

El dia 2 de gener vaig fotografiar aquestes branques d'ametller florides. La seva visió m'encomanava una energia positiva, alegre i esperançada, malgrat ser ja al cor de l'hivern. Aleshores van venir els atemptats del terrorisme islamista a París, a la seu de la revista Charlie Hebdo, i les reflexions, unes fetes a sang calenta, les altres més reposades i imprescindibles per anar a fons d'un fenomen que s'hauria d'haver previst. Un cop de puny a l'ànima. Però no va ser pas únic, aquests dies de gener, ja que aquest cap de setmana passat aquí vèiem, esgarrifats, les imatges de Ciutat morta, el documental on s'hi explicava un fet kafkià succeït a Barcelona. Dels joves protagonistes maltractats per uns agents de la Guàrdia Urbana i el posterior procés judicial i presó injusta, no em puc treure del cap la jove poeta Patricia Heras, que de resultes de ser presa i condemnada com els altres joves com a cap de turc d'un fet que ningú d'ells no havia comés, va acabar tirant-se pel buit d'una finestra. No sé si em sé imaginar en el seu lloc, perquè l'horror no em deixa veure res. I, no obstant això, i com si d'un mandala es tractés, miro la flor petita i blanca que brota de la branca d'ametller... Una flor per a tantes tombes, massa tombes.

2 comentaris:

  1. Hi afegeixo una flor en pensament, Teresa. No vaig poder veure el documental i confio que el facin un altre dia també. Un jove estudiant de medicina va morir la nit de dissabte, aquí a T., caient d'una paret no se sap com. I ara llegeixo que un mosso d'esquadra de 40 anys mor d'un tret a casa seva i diuen que potser és efecte del documental... Com ens arriba el dolor fins el fons de l'ànima, i que en som, de fràgils...
    Continuo pensat el que diu J. Stuart Mill, dels poderosos efectes de la intel·ligència del mal.
    Una abraçada de nit.

    ResponElimina
  2. Afegeixo la flor de loto la que sobreviu en aigües brutes i pantanoses.A vegades u és pregunta n'hi ha respostes per a aquests fets inquietants.La meva inflexió m'ha plantejat interrogants sobre els fets i la sentencia del cas.A cas no estem davant d'un fanatisme i obediencia dels cors de seguritat per part dels comandaments.
    Una abraçada.

    ResponElimina