Cada dia és com una fulla en blanc. Sí, ja sé que quan ens llevem venim d'un temps passat, d'una història, i que som com una casa que costosament s'enlaira maó a maó. Però també som com una fulla en blanc on redirmir-nos de les pedres del camí, de les parets enrunades, dels vidres trencats.
Fulla en blanc és senyal de primavera, quan les fulles són noves i la natura s'estrena.
ResponEliminaAl llarg de l'any, els insectes les devoren i el vent les deforma fins que arriba la tardor i els dóna colors de flama.
Fulla blanca de l'àlber, potser pel dors.
Una fulla de nervis en blanc d'allò que som. Fora del dors un teixit vegetal. Prim mirat, ben viu o ni tan sols allò recordat...
ResponEliminaAixí recórrec,desconegut, per la vostra Albereda...