Tota experiència humana, tant en
l’àmbit personal com en el col.lectiu, és filla del seu temps. Els humans som
bàsicament temps, tot i que en nosaltres hi hagi l’herència del passat i la
projecció del futur. Aplegant passat i futur avui volem decidir què fer de l’herència i com ens projectem vers
el futur. L’ésser humà es manifesta en l’acció, no podem renunciar a actuar
sense deixar de ser humans en plenitud.
(fotografia presa a la Via Laietana el dia Onze de Setembre de 2012)
També compto com a temps meu el passat fins on he pogut tractar els meus ascendents (avis). El futur no el tinc clar perquè, mal que ens pesi, depenem de l'existència dels nostres descendents mentre nosaltres siguem vius, i després no podem saber ni si compliran les nostres últimes voluntats.
ResponEliminaMalgrat tot, avui i ara.
Olga