dimecres, 18 de gener del 2012

Cartes

Hi havia un temps que les cartes trigaven dies a arribar al seu destí. Rainer Maria Rilke, que va escriure moltes cartes a la seva vida, que necessitava escriure-les, comença una carta a la seva protectora, la princesa Marie von Thurn und Taxis, escrita des de Ronda el 17 de desembre de 1912: “Llangueixo esperant una carta seva, estimada amiga. Sens dubte, la carta em busca només Déu sap per quins camins…”
Ara, a través de la Xarxa, les cartes-missatge arriben en segons. Rilke, que era molt impacient, ho hauria agraït. Però em temo que les cartes no haurien estat les mateixes, tan meditades i profundes, ja que la distància i la immediatesa són coordenades temporals tan diferents.

6 comentaris:

  1. En parlava a classe la setmana passada. L'elogi de la paraula escrita, la mesura en el verb i el temps.

    ResponElimina
  2. Furuborg, Jonsered, Suecia
    4 de noviembre de 1904

    "...deje que la vida ocurra. Créame: la vida tiene razón en todo caso."

    Llegit a:
    Rainer Maria Rilke
    Cartas a un joven poeta
    Trad. Linda Spahni
    Ed. Centellas

    ResponElimina
  3. I tant que n'és de diferent,aquesta immediatesa que tan es vol ara no ajuda ni en la reflexió ni en la propietat de les paraules, ni en la recerca del matís apropiat....i què m'en dius de l'emoció de l'espera?

    ResponElimina
  4. La mesura de l'infinit fet verb...
    La veritat és la vida...
    L'emoció de l'espera...
    i tot això en les cartes!

    ResponElimina
  5. A la vida de debò no hi arriba mai ningú, deia la Rodoreda.

    ResponElimina
  6. La Rodoreda, que va tenir una vida intensa, tant a nivell personal com literari, podia fer aquesta afirmació perquè tot la intimitat amb la vida sempre hi ha el Misteri, que és la Vida total i nosaltres només en som una part... És clar que en algun punt es toquen, la Totalitat i la parcialitat, com aquella imatge de Miquel Àngel a la capella Sixtina. O no...? Sí...!, i ja reconec que sóc ben agosarada afirmant-ho.

    ResponElimina