Veiem el món a través dels propis ulls i la realitat és la que experimentem. Sabem que hi ha altres ulls i altres experiències, però d’aquestes no en sabem res. Si en sabem alguna cosa és per l’esforç de l’atenció, de l’escolta, i pel desig, però sobretot de la voluntat, de posar-nos en el lloc de l’altre per empatia, per amistat, per amor, per compassió.divendres, 7 de gener del 2011
L'altre
Veiem el món a través dels propis ulls i la realitat és la que experimentem. Sabem que hi ha altres ulls i altres experiències, però d’aquestes no en sabem res. Si en sabem alguna cosa és per l’esforç de l’atenció, de l’escolta, i pel desig, però sobretot de la voluntat, de posar-nos en el lloc de l’altre per empatia, per amistat, per amor, per compassió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com m'agraden aquestes fotos de finestres anònimes... Porten tants de suggeriments, que es podria començar a escriure tot seguit, mirant-les.
ResponEliminaTantes vegades, també, hauria desitjat veure l'interior de cases anònimes... però això només ho poden fer lampistes, metges, i alguna excepció més.
Benintencionat esforç de la voluntat, posar-se en el lloc de l'altre... però, almenys a la consulta, procurant no deixar-se desbordar pel patiment de l'altre, i així, contingut, poder ajudar.
ResponEliminaSovint he cregut que som en l'altre. Si més no en part, com un reflex que ens complementa...
ResponEliminaPels seus coneixements de l'ànima humana, el terapeuta pot posar-se en el lloc de l'altre, però, per ajudar, ha de mantenir la distància prudent, com dius. L'amor també és això: donar protecció i afecte i llibertat alhora.
ResponEliminaSom en l'altre en la mesura que som germans en l'origen...
Em semblava que llegia un text de Levinas o de Jabès! Tan diferents que serien les coses si tots entenguéssim que, si no ens posem al lloc de l'altre, som com animals (o pitjor).
ResponElimina